Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Fibromiàlgia

En els pacients als quals es diagnostica Fibromiàlgia es presenten, a l'uníson o en moments diferents de la seva evolució, símptomes de caràcter psicològic, cognitiu, comportamental, social i físics. Moltes d'aquestes alteracions es presenten a la vegada, o bé, una retroalimenta a l'altra; ex: un mal d'esquena genera ansietat, l'ansietat genera tensió muscular i alteració del ritme respiratori que, a la llarga, dificulta la relaxació necessària per agafar el son i impedeix el descans nocturn, tancant el cercle viciós.

Des del punt de vista de la fisioteràpia global, i especialment des de l'òptica del Mètode Mézières, el cos humà s'ha d'entendre com un tot, tant a nivell estructural (músculs, ossos, artèries, pell, etc.) com a nivell funcional (postura, locomoció, reproducció, comunicació, emoció, etc). Estructura i funció són indissociables i funcionen amb un equilibri homeostàtic. El dolor fibromiàlgic és la major expressió del desequilibri global.

El tractament persegueix la millora de l'autopercepció, el reconeixement de l'esquema corporal, i l'alleujament del dolor i de la impotència funcional. Això s'aconsegueix, gràcies a un treball postural global de les cadenes musculars, reequilibrant els músculs atrofiats i els músculs en contractura. Així mateix, es persegueix que el pacient prengui consciència dels seus ritmes fisiològics corporals (respiratori, cardíac, to muscular, etc.) i de les seves bloquejos.

Aquest és un treball físic, fonamentalment del sistema muscular i osteoarticular; però que té repercussions molt positives en plans funcionals:

  • reequilibra el sistema circulatori, millorant l'aportació sanguínia al múscul;
  • millora el ritme respiratori, equilibrant el múscul diafragma i disminuint l'efecte físic de l'ansietat;
  • facilita l'equilibri entre sistemes simpàtic i parasimpàtic;
  • incideix positivament en aspectes psico-comportamentals gràcies al canvi postural;

Tots aquests aspectes permeten un augment progressiu del llindar dolorós i una millor comprensió i acceptació d'aquest dolor i de la pròpia malaltia amb l'objectiu d'una incorporació progressiva a les activitats quotidianes.