Tendinosi i lesions del múscul

Els tendons són la part del teixit musculoesquelètic que suporta més tensió. A diferència del múscul , els tendons són durs i poc flexibles. Connecten el múscul amb l’os, i es lesionen amb freqüència especialment als turmells, talons, genolls i espatlles. Són els encarregats de transmetre la contracció del múscul a l’articulació i permeten el moviment Les lesions múscul-tendinoses, ocorren després d’un període prolongat sobre un segment corporal específic, tal com les lesions i malalties desenvolupades en músculs, nervis, tendons, lligaments, articulacions, cartílags i discos intervertebrals. Els músculs i articulacions afectades pateixen tensió i esforç, els tendons s’inflamen, pot haver atrapament de nervis, o es dificulta el flux sanguini. Les lesions més comunes dels tendons tenen a veure ambl’inflamació o debilitament d’aquests, que es produeixen bàsicament per degeneració del teixit (és a dir, per desgast o falta d’entrenament), anomenat tendinosi. En funció del grup muscular més involucrat s’afecta més un tendó o un altre … (epicondilitis al tennis, tendinitis aquil·lianes alsrunners, rotulianes al basket …)

Tractament

El tratamiento suele ser conservador, con reposo relativo y con combinación con medidas antiinflamatorias y antiálgicas. Estas medidas van desde la administración de medicamentos (AINES), administración de complementos nutricionales (minerales, vitaminas, coenzimas, etc.) y corrección de la dieta, aplicación de vendajes y terapia manual. Será importante administrar de manera gradual ejercicio terapéutico para la carga activa al tendón, favoreciendo su proceso fisiológico de recuperación. Es importante realizar un abordaje local de la lesión, pero en ocasiones la lesión es consecuencia de un problema en otra zona del cuerpo. Una sobrecarga de un tendón puede ser debida a una compensación a distancia. Por ejemplo, una tendinitis del hombro puede estar favorecida por una espalda excesivamente curvada que favorece una mala posición de la escápula y, en consecuencia, una mala mecánica articular. Por este motivo una terapia efectiva a largo plazo deberá contemplar los aspectos globales de la lesión.

Reserva cita o consulta el teu problema

7 + 2 =

Tendinosi i lesions del múscul

Els tendons són la part del teixit musculoesquelètic que suporta més tensió

A diferència del múscul , els tendons són durs i poc flexibles. Connecten el múscul amb l’os, i es lesionen amb freqüència especialment als turmells, talons, genolls i espatlles. Són els encarregats de transmetre la contracció del múscul a l’articulació i permeten el moviment Les lesions múscul-tendinoses, ocorren després d’un període prolongat sobre un segment corporal específic, tal com les lesions i malalties desenvolupades en músculs, nervis, tendons, lligaments, articulacions, cartílags i discos intervertebrals. Els músculs i articulacions afectades pateixen tensió i esforç, els tendons s’inflamen, pot haver atrapament de nervis, o es dificulta el flux sanguini. Les lesions més comunes dels tendons tenen a veure ambl’inflamació o debilitament d’aquests, que es produeixen bàsicament per degeneració del teixit (és a dir, per desgast o falta d’entrenament), anomenat tendinosi. En funció del grup muscular més involucrat s’afecta més un tendó o un altre … (epicondilitis al tennis, tendinitis aquil·lianes alsrunners, rotulianes al basket …)

Tractament

El tractament sol ser conservador, amb repòs relatiu i amb combinació amb mesures antiinflamatòries i antiàlgiques. Aquestes mesures van des de l’administració de medicaments (AINES), administració de complements nutricionals (minerals, vitamines, coenzims, etc.) i correcció de la dieta, aplicació d’embenats i teràpia manual. Serà important administrar de manera gradual l’exercici terapèutic per a la càrrega activa al tendó, afavorint el seu procés fisiològic de recuperació. És important realitzar un abordatge local de la lesió, però en ocasions la lesió és conseqüència d’un problema en una altra zona del cos. Una sobrecàrrega d’un tendó pot ser deguda a una compensació a distància. Per exemple, una tendinitis de l’espatlla pot estar afavorida per una esquena excessivament corbada que afavoreix una mala posició de l’escàpula i, en conseqüència, una mala mecànica articular. Per aquest motiu una teràpia efectiva a llarg termini haurà de contemplar els aspectes globals de la lesió.

Pide cita

4 + 15 =